Ir para o conteúdo
ou

Thin logo

 Voltar a TIE-Ibérico
Tela cheia Sugerir um artigo

DAVANT EL 1 D'OCTUBRE, QUÈ FER ABANS I DESPRÉS?

27 de Setembro de 2017, 8:53 , por Bertoni - | No one following this article yet.
Visualizado 83 vezes

El govern de Mariano Rajoy, amb el seu immobilisme polític davant el conflicte d'encaix de Catalunya a l'Estat Espanyol, el seu llast permanent de corrupció i les seves polítiques antisocials, s'ha convertit en el factor decisiu que afavoreix i estimula l'independentisme.


L'expresident Artur Mas i el seu partit CiU, campions de la corrupció i de l'aplicació de les polítiques d'ajust i austeritat imposades per les institucions de la Unió Europea, privatització de la sanitat, de l'educació, retallada del PIRMI, etc .; que van donar suport amb el seu vot al congrés de diputats la contrareforma laboral i la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, que és l'instrument polític i fiscal per imposar les retallades socials (inclosa l'actual intervenció de Montoro al govern de la Generalitat), s'han servit del malestar social per canalitzar cap al somni d'una independència de Catalunya com una via de recuperació del benestar social perdut.


En aquesta il·lusió han trobat el suport de les forces independentistes de llarga tradició com ERC i la CUP. En la seva aposta prioritària per la "independència formal de Catalunya", el bloc independentista no ha respectat el mateix Estatut i les regles parlamentàries, ha traït la defensa dels interessos la majoria social i de la classe treballadora en aprovar uns pressupostos antisocials, o un "llei de transitorietat" que preserva la relació d'esclavitud de la ciutadania de Catalunya amb deute il·legítim amb les fons i bancs de la Unió Europea, que conserva les lleis d'ajust i austeritat que tenen la seva matriu a la UE, i que es compromet a aplicar les noves lleis que aquesta pugui acordar en el futur... Per no parlar del model presidencialista amb trets autoritaris de la República catalana on el poder judicial veu disminuïda la seva independència.


Aquesta renúncia a la sobirania econòmica, a més de trair els fonaments d'una independència real, mostra el veritable caràcter de l'independentisme de Catalunya: una lluita pel repartiment del poder polític per a perpetuar la dominació sobre les classes populars.


Davant l'erosió de la mobilització independentista, com demostren les enquestes del Centre d'estudis d'opinió vinculat a la Generalitat, i els canvis del mapa polític a Espanya, on la irrupció de Units-Podem i els canvis al PSOE, caminen a l'una amb el desgast d'un Partit Popular lluny de la majoria absoluta i que pot ser expulsat del govern davant d'una moció de censura reeixida, el bloc independentista ha posat l'accelerador.


Apostant a quant pitjor millor, ha promogut un referèndum d'autodeterminació sense garanties democràtiques, sense un mínim de participació per donar-li legitimitat, sense la transparència exigible per obtenir el seu reconeixement internacional. En aquestes condicions aquest referèndum posa en safata al Partit Popular i partits centralistes l'argumentari per treure-li credibilitat democràtica davant la majoria social a Catalunya que no és independentista i provoca el seu aïllament i hostilitat entre la gran majoria social a l'estat espanyol.


Lluny de negociar i buscar el consens amb forces polítiques emergents com "Catalunya Si Que És Pot" o "Catalunya en Comú" amb l'objectiu d'ampliar les aliances a Catalunya i la resta de l'estat, el bloc independentista es dirigeix a una derrota segura , arrossegant a una gran part de la seva base social a la frustració, el victimisme o la resignació.


L'enorme divisió social provocada, té caràcter transversal, i pot provocar danys difícils de reparar en la societat. En aquestes circumstàncies, és comprensible que Catalunya en Comú al no reconèixer el caràcter de referèndum d'autodeterminació, rebutjar el seu caràcter vinculant i en conseqüència oposar-se a la declaració unilateral d'independència, ha optat per una proposta prou flexible perquè la seva afiliació es trobi còmoda i no es divideixi. La reducció a una mobilització política pel dret a decidir persegueix mantenir llaços de comprensió amb una part de la ciutadania i reconstruir els ponts socials i polítics que permeti impulsar una alternativa que pugui donar una solució satisfactòria a un problema polític d'envergadura. No obstant això, l'interès del bloc independentista per implicar en el procés la posició de Catalunya en Comú té com a objectiu elevar la participació en el referèndum i guanyar en legitimitat per declarar la independència unilateral. Els riscos de confusió i divisió a la base electoral de Catalunya en Comú són molt elevats, i només podran ser neutralitzats amb un discurs clar i ferm de no reconeixement del seu caràcter vinculant, i per tant, desobeint qualsevol temptació del President Puigdemont de declarar la independència de Catalunya.


La crisi del règim de transició a Espanya té les seves arrels en la pèrdua de sobirania popular i econòmica amb la integració en una Unió Europea al servei de les oligarquies centre europees, particularment d'Alemanya. Mentre no s'abordi aquesta qüestió crucial, i es continuïn aplicant les polítiques neoliberals antisocials, la crisi social i política a Espanya i Catalunya continuarà el seu curs i adoptarà diverses formes en el futur.


Davant la greu crisi institucional que obre l'aventura del bloc independentista i el tancament del govern de l'estat, les organitzacions de l'esquerra transformadora i sobiranista a Catalunya i Espanya, hem de promoure una alternativa política i social que impedeixi la regressió centralista de l'estat i la extensió de les pràctiques antidemocràtiques que el govern intentarà justificar davant el pols independentista.


L'objectiu que pot unir a les classes populars i els pobles de l'estat espanyol és l'articulació d'una àmplia aliança per fer fora al Partit Popular del govern de l'estat, mitjançant una moció censura. Però aquesta només serà possible si és promoguda per una mobilització popular sostinguda en carrers i places, dirigida també a derogar totes les lleis injustes com la contra-reforma laboral, de les pensions, la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, la llei mordassa, privatitzacions, etc., així com avançar en les principals reivindicacions socials que permetin superar la desocupació, etc. Aquest procés s'ha de basar en reclamar sobirania popular real, preservant la unitat i autonomia dels moviments socials, així com les relacions basades en el diàleg, la racionalitat i la fraternitat davant un conflicte particularment emocional.


En aquest procés cal oposar-se a tota irracionalitat, al cultiu de l'odi, a enfrontaments fratricides que busquen dividir a la gent, a tot exercici de violència per defensar opinions diferents. Ni detencions, ni depuracions, ni exclusions resoldran les coses. Fem una crida a preservar en els objectius comuns d'emancipació i els drets democràtics de la gent. Molt en particular en el si dels moviments socials i de les forces transformadores.


A Catalunya davant el fracàs de l'estratègia sense sortida del bloc independentista, hem d'impulsar el desenvolupament de la força transformadora i alternativa que desallotgi del govern de la Generalitat a les forces conservadores i falsament sobiranistes.


En aquesta tasca, hem d'abordar amb decisió la mobilització social i popular per trencar amb el règim de la monarquia i obrir un procés constituent en el conjunt de l'Estat que permeti l'encaix de les legítimes aspiracions dels pobles d'Espanya en una federació de lliure adhesió , per a que sigui un pas real en la recuperació de la sobirania econòmica i popular, per superar el capitalisme i avançar cap al socialisme.


Setembre 2017
 
Xarxa Socialisme 21

Versió castellana: http://tie-brasil.com.br/tie-brasil/ante-el-1-de-octubre-que-hacer-antes-y-despues