Por Jaume Reixach

Com a ciutadà informat i informador, sempre m'ha semblat detestable el fet que algunes administracions aprofitin els períodes de vacances o de provisionalitat institucional per tal d'adjudicar contractes o posar plans urbanístics a exposició pública. Per experiència, sé que totes aquestes actuacions són opaques i amaguen la perversa voluntat d'escapolir-se del control democràtic de l'oposició o dels afectats.

Des que el president Artur Mas va dissoldre la legislatura i fins que no s'ha constituït el nou govern, la Generalitat ha aprovat, com a mínim, quatre resolucions que fan pudor a socarrimat:

1. La privatització de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) al consorci liderat per la família madrilenya Entrecanales (Acciona). Si ja és un disbarat geopolític deixar el subministrament de l'aigua de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana en mans d'una empresa madrilenya, encara ho és més la descarada complicitat de la Generalitat. En el període que va entre l'adjudicació provisional a Acciona (6 de novembre) i la signatura definitiva del contracte (el passat 27 de desembre, hores abans que es constituís el nou Govern), la Generalitat va aprovar un increment de les tarifes de l'ATLL d'un 18%. És a dir, es van vulnerar "a posteriori" i de manera barroera les bases del concurs. Té res a veure amb això que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, màxim responsable d'aquesta operació, renunciés a continuar formant part del Govern?

2. L'adjudicació d'un contracte de 55'5 milions d'euros per a la coordinació i gestió de la xarxa informàtica de la Generalitat. El dia 27 de desembre, hores abans que es constituís el nou Govern, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), depenent de la conselleria d'Empresa i Ocupació, va decidir qui era l'empresa beneficiària. Aquell dia, vaig presentar-me a la seu del CTTI per tal que m'informessin de qui havia estat el guanyador, però em van dir que això es faria públic després de festes, al·legant que l'adjudicació era "provisional". Des de fa setmanes, fonts del sector de les telecomunicacions em van advertir que aquest contracte de 55'5 milions d'euros ja tenia destinatari: l'empresa d'auditoria Deloitte, on hi exerceix funcions de responsabilitat David Madí, exsecretari de Comunicació i mà dreta d'Artur Mas. Per si de cas, i en espera de conèixer la resolució oficial del concurs, he denunciat aquests fets a l'Oficina Antifrau.

3. L'adjudicació, en plena campanya electoral, del servei d'atenció sanitària de la vila de L'Escala i dels municipis veïns a l'empresa madrilenya Eulen, per un valor de 29 milions d'euros. Aquesta empresa, especialitzada en tasques de seguretat i neteja, no té experiència en la gestió de centres sanitaris i es va emportar el concurs, per només 8.000 euros de diferència, en detriment de la Fundació Salut Empordà, que ja assumia de fa anys aquest servei. El president d'Eulen, David Álvarez, és amic personal de José María Aznar i és, a més, el propietari de les bodegues Vega Sicilia. Aquesta extranya adjudicació de la conselleria de Sanitat ha provocat una gran indignació a la comarca de l'Alt Empordà. El fins ara alcalde de Figueres, Santi Vila, que és també president de la Fundació Salut Empordà, ha estat "recompensat" amb el càrrec de conseller de Territori i Sostenibilitat. El preu del silenci?

4. En el Consell Executiu del passat 18 de desembre, el Govern en funcions va aprovar la compra d'un 5% de l'empresa que gestiona la nova central termosolar de les Borges Blanques, amb una aportació de tres milions d'euros. És a dir, mentre d'un cantó la Generalitat privatitza empreses públiques i serveis a tot drap, de l'altre inverteix, a través de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), tres milions d'euros en una empresa privada! Per què? La raó és que els promotors d'aquesta central termosolar, entre els quals hi ha la poderosa família Sumarroca, s'han enxampat els dits amb aquest projecte, han quedat descapitalitzats... i l'ICAEN els hi compra el 5% de l'empresa.

A banda de les comissions d'investigació parlamentària sobre la gestió sanitària i l'ensulsiada de les caixes d'estalvis catalanes -que espero que reprenguin les seves tasques ben aviat-, proposo que es creï una nova comissió parlamentària per investigar les sospitoses adjudicacions que ha fet la Generalitat aprofitant el parèntesi institucional dels tres últims mesos. Si algun avantatge té el "Govern dels pitjors" és la seva minoria parlamentària i la certesa que a l'Oriol Junqueras li repugna la corrupció.